La Marsilea strigosa és en realitat una falguera, tot i que pel seu aspecte no s’hi assembla massa. Les fulles es divideixen en quatre folíols com si es tractés d’un trèvol de quatre fulles.
Viu en estanys temporals, arrelada al sediment a la part inferior, però amb les fulles surant a la superfície. De vegades es pot trobar en llocs secs, pel fet que la bassa s’ha assecat però és molt sensible a l’alteració i contaminació de les basses temporals mediterrànies estacionals on habita.
El nom honora el naturalista italià Luigi Ferdinando Marsili (1656-1730)
És una altra de les plantes en perill d’extinció, i podeu veure aquí la il·lustració de Paula Leiva-Granger que apareixerà en el llibre.
