En una entrevista al febrer del 2018 Byung Chul Han escriptor i doctor en filosofia, professor de Filosofia i Estudis culturals de la Universitat de les Arts de Berlín deia :
“…. durant tres anys he cultivat un jardí secret que m’ha donat contacte amb la realitat: colors, olors, sensacions … M’ha permès adonar-me de l’alteritat de la terra: la terra tenia pes, tot ho feia amb les mans; el digital no pesa, no fa olor, no oposa resistència, passes un dit i ja està … És l’abolició de la realitat; el meu pròxim llibre serà aquest: Elogi de la terra. El jardí secret. La terra és més que dígits i números. “
Autor d’una col·lecció d’obres on analitza exhaustivament la societat actual i el futur que ens trobarem si mantenim el mateix rumb, va publicar el seu llibre “Lob der Erde: Eine Reise in den Garten“ (Elogi a la terra: un viatge al jardí) al mateix 2018, (edició en castellà al 2019 d’editorial Herder) i més que un assaig, són les confessions i reflexions d’en Han sorgides en el temps dedicat al seu jardí.
Han converteix la jardineria en un art on exercir la meditació i reflexionar sobre la bellesa, la vida i la necessitat de la tornada a la natura, a sentir-la i respectar-la. A cavall entre la filosofia, l’espiritualitat i la poesia, el llibre ofereix bells textos i il·lustracions sobre cadascuna de les plantes que conrea el filòsof.
Segons Han, el consumisme et deriva primer a objectivar al subjecte, convertint-lo a ell mateix en un objecte de consum, i en segon lloc, a un “no saber tenir cura” ja que si alguna cosa es trenca es reposa, la cultura del usar i llençar, (incloses les persones), per això no ens esforcem a tenir cura, en tenir cura mirant, acariciant, deixant el seu espai.
“Des que treballo al jardí percebo el temps de manera diferent. Transcorre molt més lentament. Es dilata.”
“Amb el jardí vaig aprenent a poc a poc què significa brindar assistència, preocupar-se per altres.”
“El temps de jardí és un temps diferent, el jardí té el seu propi temps.”
El nostre respecte cap a la terra, comú a tots els pobles indígenes, ha desaparegut convertint-la en una possessió egoista. Si volem evitar la seva destrucció, i per tant la nostra, cal recuperar-li el respecte i tenir-ne cura.
“La paraula humà ve d’humus, terra. La terra és el nostre espai de ressonància.”
Més sobre l’autor i algunes ressenyes interessants AQUÍ.
