El 2010, quan es va publicar el Llibre Vermell de les plantes endèmiques i vasculars de Catalunya, una eina cabdal per a la conservació de la biodiversitat de Catalunya, de les aproximadament 3.600 espècies i subespècies autòctones que componen la flora catalana, es constatava la desaparició de 17 de les espècies més amenaçades degut a l’impacte de l’activitat humana.

A banda, estaven incloses en alguna categoria de risc el 5,5%  de les plantes vasculars i es considerava que 37 espècies estaven en perill crític de desaparició.

A l’actualització del 2020, el nombre d’espècies amenaçades era del 7%  i sols el 66, 3 de les plantes vasculars amenaçades tenen protecció legal.

L’existència de polítiques de protecció i mediambientals només té sentit si aquestes en mantenen vives i actualitzades.