M’han preguntat moltes vegades perquè dibuixo. Dibuixo des de ben petita. He dibuixat durant tota la meva vida i tinc una marcada deformació professional on sempre hi és present la mà de l’arquitecta quan dibuixo.
El dibuix s’ha convertit per a mi en un refugi des del qual em desprenc del ritme accelerat de la vida, alleujo el pes de tot allò viscut i em retrobo.
M’encanta el dibuix urbà, l’sketch, però també i des de sempre m’ha agradat dibuixar plantes i les flors. La naturalesa ens acompanya en el cicle anual de les estacions. La seva bellesa és rica, canviant i variada, i recorre un ventall complert que va des de la imponent i majestuosa bellesa d’un gran espai natural a la subtil i humil bellesa d’algunes minúscules plantes i flors. És una bellesa efímera que ens recorda que sempre hi és però a l’hora també que tot passa. I mentre dibuixo naturalesa assaboreixo l’instant i la bellesa.
Les plantes que pinto pel llibre: Phyllodoce caerulea, Anthericum ramosum, Polygonum romanum, Prangos trifida i Erica vagans .
Instagram: @ameliamateosd
Alguns exemples del meu treball:
